Historias Verdaderas del Mediterráneo

Historias Verdaderas del Mediterráneo es un proyecto sobre el poder de las historias. Las historias que protagonizamos nosotros y que protagonizan nuestros vecinos. Historias que compartimos y que sobre todo, dan pie a muchas otras historias. El proyecto está dedicado a las Historias mediterráneas que suceden o desembocan en los 14 países a orillas del mar mediterráneo. El objetivo es construir una enorme biblioteca de historias verdaderas para ofrecerlas de forma abierta y libre (licenciadas bajo CC) y que pueden ser usadas, remezcladas, manipuladas o intervenidas libremente por cualquier persona para crear otras. Puedes consultar aquí la biblioteca de historias verdaderas que ya se está construyendo en este momento:

La cama / J-B Duran

Puedes ver y descargar las peripecias de la cama de Juan-Bautista Duran aquí: 

http://www.mp2013.fr/histoiresvraies/bibliotheque/la-cama/

——

Autor: Juan-Bautista Duran
Enlace a la biblioteca de la páginas web oficial de HISTORIASVERDADERAS:
http://www.mp2013.fr/histoiresvraies/bibliotheque/la-cama/
Lugar y fecha de subida: 02.01.12- Barcelona

INFORMACIÓ EN CATALÁ

HISTÒRIES VERDADERES DEL MEDITERRANI

El maig de 1999, Paul Auster va ser convidat per l’America’s National Public Radio per aparèixer en directe una vegada al mes explicant una història als oients. Degut a la seva càrrega de feina excessiva, de noveles, contes, assajos, poemes, guions àudiovisuals, etc., Auster va argumentar que es veia impossibilitat per realitzar l’encàrrec i es va disculpar. Dies més tard, el mateix Auster va decidir retractar-se. Aquest sobtat canvi d’opinió es debia, fonamentalment, a la insistència de la seva esposa, la novelista Siri Hustvedt. La idea persuassiva de Hustvedt era que si per a Paul resultava pràcticament impossible assumir la tasca d’inventar una història dins de l’ampli mar d’històries en què es trobava submergit per la seva feina, ¿per què no es decidia, per contra, per les històries verdaderes que ja hi havia allà fora, habitant el món?

Va ser així com va néixer True Tales of American Life. Primer una entrega serial d’històries de l’autèntica vida americana, en certa manera comissariades per Auster. Històries que els mateixos radiooïdors enviaven a Auster, històries que eren autèntiques i que retrataven a consciència el temps i l’espai on pertanyien. Milers de veus construïnt un enorme tapís de l’Amèrica contemporània. D’aquelles prop de 4000 històries, Auster en va sel·leccionar 180, primer com un programa de ràdio per entregues, després com el llibre homònim citat abans. 

Però aquest post no tracta sobre l’anècdota del llibre d’Auster, sinó en general del tema actractiu i inesgotable de les històries. Les històries que inunden tots els racons. Les històries que protagonitzem nosaltres i que protagonitzen els nostres veïns. Les històries que fan perdurar la nostra memòria i que fins i tot intervenen en els esdeveniments més transcendentals de les nostres societats. Narracions que, juntes, construeixen aquell enorme tapís i que bé podrien pertànyer a l’artefacte narratiu més sofisticat, a la més transcendental de les novel·les del nostre temps. Històries que compartim i que, sobretot, donen peu a moltes més històries.

És a cadascuna d’aquestes idees i a moltes altres a les que l’escriptor François Beaune apel·la per crear HISTÒRIES VERDADERES DEL MEDITERRANIQuè passaria si les històries recopilades per Auster fossin a l’abast de tothom per fer-ne d’altres? Què passaria si multipliquéssim els territoris des d’on es conten? Què seriem capaços de crear amb aquest banc enorme de possibles narracions? Beaune emula el model plantejat per Auster i Hustvedt, però el trasllada als països que desemboquen al Mediterrani i, sobretot, el trasllada a l’abast de qualsevol persona.

El projecte neix com a part de Marsella Capital cultural europea 2013La seva idea és construïr una enorme biblioteca d’històries verdaderes que d’alguna manera succeeixin, creuin, refereixin o es vinculin amb aquests països, per oferir-les després de forma oberta i lliure (amb llicència CC), tant a artistes com a usuaris (contribuïdors) interessats en contar altres històries derivades. François Beaune exerceix en aquí com un Auster molt particular perquè no només llança la convocatòria per recepcionar i comissariar aquest ampli ventall d’històries, sinó que recorrerà, al llarg del 2012, els països que desemboquen al mar Mediterrani, propagant la bona nova de les històries; explicant el seu trajecte, disseminant-lo, recopilant ell mateix les històries d’aquests llocs i contactant no només amb contadors d’històries sinó amb potencials recopiladors.

Tot plegat s’està fent amb mires a la creació d’un banc inesgotable d’històries que poden ser utilitzades, remesclades, manipulades o intervingudes lliurement en favor de crear peces artístiques i narratives. Noves històries en forma de vídeos, creacions radiofòniques, muntatges teatrals, coreografies, instal·lacions, imatges o qualsevol altre tipus de llenguatge artístic a partir de les històries reals que tots podem aportar.

EL VIATGE

Des del desembre del 2011 fins el desembre del 2012, François Beane passarà un mes a cada una de les següents ciutats, on recopilarà històries verdaderes, difondrà el projecte i contactarà no només amb contadors d’històries sinó amb possibles recolectors de true talesBarcelona/Espanya, Tànger/Marroc, Alger/Algèria, Tunis/Tuníssia, Benghazi/Líbia, Alexandria/Egipte, Haifa/Israel, Ramallah/Palestina, Beirut/Líban, Latakia/Síria, Izmir/Turquia, Atenes/Grècia, Palermo/Itàlia i, finalment, Marsella/França el gener del 2013.

QUÈ ÉS UNA TRUE TALE?

Paradoxalment, una història verdadera s’assembla a la ficció; és una història que bé mereixeria formar part d’un llibre o d’una pel·lícula. Una història verdadera té un principi i un final. És més que una anècdota, i no és una història de vida. Es busquen històries que poden ser considerades d’interès per tercers. Històries que tinguin importància pels altres en el pla existencial, emocional, anecdòtic, social, cultural, etc. En resum, es busquen històries que siguin dignes d’explicar.

COM CONTRIBUÏR / CONTAR UNA HISTÒRIA?

L’èxit d’aquesta col·lecció d’històries dependrà del seu caràcter obert i de la possibilitat que el projecte inclogui el major nombre d’audiències possibles. Serà un espai multilingüe i una biblioteca digital. Els participants podran publicar les seves històries de forma escrita, visual o àudiovisual i en forma de sons, depenent dels seus interessos i de les seves possibilitats tècniques. Així, junts contruirem un lloc web multilingüe, en forma d’una biblioteca digital compartida per recollir i donar visibilitat a les històries de la gent.

L’únic que has de fer és accedir a la pàgina web oficial de Històries Verdaderes del Mediterrani: http://www.histoiresvraies.net, a l’apartat Presentar una història real (Déposer une histoire vraie / File a true story). Una vegada siguis allà hauràs de crear un compte personal i aportar les dades de la teva història: títol, format, lloc de procedència; carregar la teva història i, finalment, acceptar els terminis i les condicions d’ús. És important que com a contador d’històries verdaderes accedeixis a crar un compte personal perquè, al 2013, la biblioteca estarà oberta per què qualsevol persona pugui utilitzar la teva història i les dels altres usuaris per crear diverses formes d’art derivades: llibres, teatre, dança, vídeos, etc. El compte que creïs en pujar la teva història et permetrà fer un seguiment de com ha estat utilitzada i els canvis que ha anat patint fins a convertir-se en una peça d’art narratiu.